J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. Foix i Josep Carbonell. Sitges, 1971


Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la mort de J. V. Foix, i per afegir-nos a totes les aportacions de la xarxa, la Fundació J. V. Foix ha creat aquest blog amb la finalitat de publicar al llarg d'aquest any 2012 alguns dels textos que conformen la faceta periodística de Foix que, si bé no és tan coneguda, mereix també una atenció especial.

Els articles es publicaran amb una periodicitat setmanal. També els podeu trobar al web de la Fundació:


Fundació J. V. Foix

2012: Dia de la poesia catalana

   
                                              J. V. Foix

                                                       XII

                  
                  EL MEU PAÍS ÉS UN ROC...
                                                       A l’estirp dels Foix, dels Torrents
 
                     El meu país és un roc
                     Que fulla, floreix i grana,
                     Franc de caça hi tinc cabana
                     Sense pallera ni soc.
                     No hi ha omeda, ni pineda,
                     I la nit s’ajoca, freda,
                     Sense brossalla ni bruc,
                     El cel hi venç la fatiga
                     I si la lluna hi espiga,
                     Jo peixo, dòcil, el duc.
 
                     De silencis faig el jaç
                     Amb boires per capçalera,
                     Entre els brancs de la tartera
                     M’acotxen vents de mal pas.
                     Tot aleja, pur, i avança
                     Per camins de deslliurança
                     Quan el son llumeja el cim:
                     Só el pastor d’una contrada
                     On el temps no té plomada
                     Ni l’home dards per al crim.

                     No em cal cleda, ni paranys,
                     Ni freturo l’orriaire;
                     Sota arbrats de glaç i aire
                     Bec a la sal dels estanys.
                     Pel solell i per l’obaga
                     Só el darrer d’una nissaga
                     Amb erols a tots els vents:
                     Tots hi són, sense misteri,
                     Sota creus en captiveri
                     En un delta de torrents.

                     Lliberts, i durs, amb alous,
                     Llur fona en rosa de cercles
                     Colpia el menhir dels segles
                     En una tardor de bous.
                     Oh mels pures del paratge!
                     Recobrar, dels meus, la imatge,
                     Aigua enllà de l’hort furtiu,
                     Molls del rou de la caverna,
                     Hereus de la nit eterna
                     Amb els astres per caliu!
 
                     Si entre els pics em puny la ment,
                     La flor de l’alba m’aroma
                     Amb clarors de l’ampla coma:
                     Só la pedra en calm clement
                     Fita en un coll de miracle,
                     De tots, i de mi, l’oracle;
                     Vaig i vinc de roc a roc
                     —O pasturo palets tosos
                     En un bosc de crits confosos—
                     I, en ser fosc, hi vento foc.

                                                    Els Torrents, de Lladurs, agost de 1939

           (Del llibre On he deixat les claus)


                  Oh! Si prudent i amb paraula lleugera...

Oh! Si prudent i amb paraula lleugera
Sabés fixar l’imperi de la ment,
I amb hàbils mots, la passió naixent,
Del meu estil pogués fer presonera;

Si, fugitiu de la faisó estrangera,
Arromancés en dura nit, dolent,
L’amor del Tot i del Res, sense esment
Del fosc i el rar, i a l’aspriva manera

Dels qui en vulgar parlaren sobirà,
—Oh Llull! Oh March!—, i amb claredat de signes,
Rústec però, sever, pogués rimar

Pels qui vindran; si, ponderats i dignes,
Els meus dictats guanyessin el demà,
Sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes!

                                                                                          (De Sol, i de dol)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada